Control i gestió de la ira o conductes violentes

Tornar a tractaments per a adults

 

Què és la ira?

La ira, com qualsevol altra emoció, és la reacció biològica com a resultat d'un estímul exterior. Són reaccions psicofisiològiques, generades per objectes, persones, llocs, successos o records importants.

En general els diferents autors conclouen una sèrie d'emocions bàsiques o primitives:

  • Tristesa
  • Felicitat
  • Sorpresa
  • Fàstic
  • Por
  • Ira

La ira, com qualsevol altra emoció té un efecte activador que facilita l'adopció de les conductes adequades per fer front a una frustració (Salaberria, Fernández-Montalvo i Echeburua, 1995). En la manifestació de la ira s'experimenten uns canvis fisiològics que repercuteixen en l'organisme quan es desencadenen, produint entre uns altres una respiració accelerada; gestos crispats; tensió muscular,…

Podent ser la ira, una emoció pròpia de l'ésser humà i plenament adaptativa, la qual cosa la converteix en inadequada és la seva excessiva durada, intensitat i desproporcionalitat en relació a la causa per la qual es va originar.

La violència, segons Sanmartin, J. (2.000), “És una conducta específicament humana que sol traduir-se en accions o amenaces d'acció o omissions intencionals que busquen el dany a un altre ésser humà”. Segons el mateix autor, és la cultura la que ens fa pacífics o violents.


Quins senyals m'indiquen que el meu estil relacional és violent?

A vegades les persones a causa del seu aprenentatge podem haver normalitzat un estil relacional violent, generant actituds d'ira desproporcionades de forma massa freqüent. Aquest espectre és molt ampli, podent confondre com a violència només aquelles actituds que comporten accions físiques. Massa habitualment passen inadvertides com a actituds violentes les conductes de coacció, burla, xantatge, pressió, ridiculització,… podent ser molt nocives psicològicament i moltes vegades de difícil superació, si aquestes es perllonguen massa temps per a la víctima.

Acceptar que l'estil propi de comunicació manca d'assertivitat no és fàcil, però val la pena no demorar-ho ja que en cas contrari, notarem com la gent que inicialment ens apreciava, que confiava o estava propera a nosaltres, pot anar prenent distància lentament. Pot ser més difícil detectar-ho de forma immediata, perquè la nostra pròpia acció provoca en el nostre entorn, “temor”, i nosaltres mateixos generem que els altres no s'atreveixin a qüestionar-nos directament, per temor a la pròpia actuació. En aquests casos notaràs que la relació és distant i freda, que tendeix a ser bastant superficial, entre altres coses perquè s'ha trencat la confiança prèvia. Moltes vegades això et provoqués malestar perquè ja no és com al principi (no és tan tant per tu).

Alguns signes més comuns (podent ser solament alguns d'ells):

  • Diferents persones -de diferents entorns- de la meva esfera social (laboral, social, familiar,..) em manifesten d'alguna manera i alguna vegada, amb termes de l'estil: ets impulsiu, vehement, malament caràcter, fins i tot agressiu,…
  • Se'm cataloga d'estricte, rígid,..
  • Alço la veu i m'acaloro fàcilment.
  • Assec que se m'ataca amb massa facilitat, i que la gent no em tracta com mereixo.
  • M'enfurio fàcilment i després em sento malament, penedint-me del que he dit o fet, però ja és massa tarda fins i tot àdhuc tenint raó jo.
  • La gent s'obstina a portar-me la contrària, i em posa molt nerviós.
  • No suporto determinades accions dels altres (i l'hi faig saber).
  • Em vaig callant fins que al final exploto (perquè no puc més).
  • Hi ha gent que ha acabat plorant després d'una discussió amb mi.
  • He arribat a tenir problemes amb la Justícia en alguna ocasió o podia haver-los tingut.
  • Perdo els nervis.
  • En les discussions sento que em bull la sang.

Les dificultats més habituals són:

  • El consum de substàncies pot empitjorar la pròpia manera de manejar els conflictes o bé s'ingereixen substàncies per intentar evadir-se d'aquestes situacions de conflicte amb els altres podent, per això, agreujar encara més el conflicte o perllongar-ho en el temps.

  • Posar la responsabilitat en els altres de la meva pròpia actuació (justificar la meva conducta d'alguna manera). La humiliació, la falta de respecte, desqualificació o qualsevol altra acció m'allunyen de la solució real.

  • No entendre o justificar el sofriment aliè, per la meva pròpia actuació, atenent a una suposada agressió prèvia de l'altre. Això solament aconsegueix incrementar la trucada escalada de la ira, i no aconsegueix millorar el problema sinó més aviat empitjorar-ho (trencar relacions, guardar rancors, predisposa a prosseguir ancorat en el litigi, conductes d'evitació, afecta negativament a mitjà termini en el meu estat d'ànim,…).

  • No ser conscients del que jo genero en l'altre (és com perdre's la meitat de la pel·lícula). Una pel·lícula no està completa, ni es pot entendre la trama, si traiem a un dels protagonistes principals del film, veritat? Quan solament parles del que l'altre et fa, estàs fent alguna cosa semblant; si omets el que pot sentir l'altre pel que fas o li dius el teu, és com perdre a un d'aquests protagonistes. La pel·lícula no quadra, veritat?.

Per a què serveix una teràpia en aquests casos?

Permet, al final, alleujar el sofriment i per tant la qualitat de vida d'un mateix i dels altres. Un sent que domina la situació de debò, i no té una actitud de defensa i alerta perpètua. En realitat, si viu en aquests estadis, la qual cosa es percep és una falsa percepció de control, el qual aconsegueixo a un alt cost, estant en tensió constant i en guàrdia, sospitant,…

El control fa que els altres se sentin coaccionats, intimidats, enfadats… (això que el teu pot ser que no percebis), però que el resultat a mitjà termini en els altres és que l'altre acaba fent actituds no desitjades per a tu tals com l'evitació, desafecció, enfrontament, descoratjament, sofriment,… depenent del vincle que es tingui amb aquesta persona i de la personalitat d'aquesta. Permet recobrar la confiança mútua amb els altres. Millora de l'autoestima i autoconcepte.. Millora de les relacions interpersonals.


QUINS OBJECTIUS ES PLANTEGEN AMB EL TRACTAMENT?

El tractament va dirigit a donar eines per al propi autocontrol, sabent identificar adequadament els signes que m'adverteixen del meu propi empipament i de la probable desconnexió comunicativa amb el teu interlocutor. Reflexió del que és una comunicació productiva i el que no. Aprendre a defensar i comunicar el que es vol. Identificar que pensaments interrompen o em fan sofrir, i precipiten la comunicació inadequada o el descontrol. Descobrir que el conflicte ho genero jo, més que l'altre. L'altre em planteja una dificultat que haig de saber abordar. Diferenciar on estan els propis límits i el dels altres.


COM HO FEM?

Tractament psicològic

El tractament s'orienta al fet que la persona afectada aprengui i practiqui tècniques i estratègies tan cognitives,conductuals i comunicatives alternatives, que permetin una relació diferent amb els interlocutors davant un conflicte. Aquests exercicis, que s'aniran ajustant a mesura que avanci el seu tractament, suposaran la base del canvi, si es practiquen adequadament i durant el temps indicat pel terapeuta.

En alguns casos, pot ser necessària la col·laboració puntual del principal familiar afectat principalment per la conducta de la persona sotmesa al tractament. Aquesta intervenció és més secundària i va dirigida a poder confrontar l'evolució de l'interessat.

Tractament farmacològic

Solament en casos molt concrets pot ser necessari un tractament farmacològic per complementar la intervenció psicològica. Aquests casos seran quan es detecta una patologia o trastorn que incideix notablement en l'estat d'ànim de la persona.


QUÈ ES GUANYA AMB EL TRACTAMENT?

Pots aconseguir abans de res un augment d'autoestima i relaxació, ja que pots relaxar-te en la teva relació amb els altres. Un percep no estar en guàrdia ni en tensió davant les amenaces percebudes per l'entorn. D'altra banda les relacions poden millorar considerablement en la mesura que transmetràs un major benestar a l'entorn, generant major proximitat amb les persones desitjades.

 

Truca’ns ara, cuidem el teu equilibri emocional i psicològic de forma personalitzada i especialitzada.
Demana'ns cita prèvia
93 176 27 44 | 608 534 532
info@barnapsico.com