Intervenció en la Teràpia de Parella

Tornar a Psicologia de la parella

Què implica la vida en parella?

La vida en parella és probablement una de les relacions humanes més complexes. Quan decidim compartir la nostra vida amb algú hem de desplegar totes les habilitats personals que hem anat incorporant, de forma conscient o no, al llarg de la vida. Així, en la nostra relació de parella necessitarem aplicar habilitats comunicatives, de comprensió, de gestió de conflictes, saber escoltar i mostrar afecte, entre d'altres.

No sempre totes les persones entenem ni som conscients de si les nostres habilitats són les més adequades, o si aquestes poden encaixar amb l'altre. L'amor no ho pot tot a pesar que es digui el contrari. La prova d'això és que molta gent s'uneix enamorada, i acaba odiant-se. Per què succeeix això?

Quan ens unim amb algú pensem estar preparats per tot i creiem que tot serà fàcil perquè “amb amor se salva tot”. En el millor dels casos, desitgem que les dificultats vagin a millor sense amb prou feines massa esforços “perquè estem fets l'un per a l'altre”, “fem bona parella”, “ens volem molt” o “el nostre amor és indestructible”.

La realitat és que després d'un període inicial on sol haver-hi una convivència adequada (encara que no sempre és així), després de la fase de l'enamorament inicial sovint sorgeixen les dificultats per adaptar-se a l'altre/a. Ja en la primera fase de la relació poden aparèixer dificultats, però ingènuament pensem que el temps i la tasca de “conscienciar a l'altre/a sobre allò que ha de canviar” faran que la parella canviï allò que no ens acaba d'agradar, ja que sovint pensem que el problema ho té l'altre/a, perquè “no és capaç de posar-se en la meva pell”, “no fa les coses com cal”, etc.

Aquesta necessitat d'adaptabilitat amb l'altre, al costat de les circumstàncies que emboliquen a la relació (famílies d'origen, nens, malalties,..), la compatibilitat en com resoldre les dificultats o adversitats, les habilitats en la comunicació per manifestar aquests diferents enfocaments o com demandar o exposar els nostres desitjos, així com un patró d'expectatives, potser inadequades, i una baixa habilitat per resoldre els conflictes, ens poden portar al fet que l'amor, es perdi. L'amor és necessari per mantenir una bona unió però no l'únic, sense els ja esmentats aspectes, té poques probabilitats de supervivència.

Existeixen moments en la relació de parella en la qual poden produir-se elements estressants i de canvi que requereixen una capacitat d'adaptabilitat. Els més habituals solen ser:

  • La convivència en els primers estadis de la relació
  • Naixement dels fills/as
  • Com enfocar l'educació dels fills/as
  • L'adolescència dels fills/as
  • Pèrdues d'ocupació o canvis laborals
  • Malalties
  • Transició a l'etapa de maduresa
  • Abandonament de la llar per part dels fills
  • Jubilació
  • Mort d'algun familiar

Quins senyals m'indiquen que la relació no funciona?

Molts dels següents senyals ens estan indicant que la relació no funciona. No necessàriament han de donar-se totes, però a major nombre i amb més freqüència, més probable és la deterioració.

  • No em fa cas
  • A veure si amb el temps canvia
  • No ens entenem
  • No m'escolta
  • No em sento recolzat
  • M'interromp quan parlo, o no aconsegueixo poder-me expressar
  • No sembla que tinguem coses en comú
  • No li importa el que dic o desitjo
  • Sensació de no ser respectat.
  • No ens posem d'acord en gairebé res
  • Discussions sense fi
  • Discutim per coses absurdes
  • Tot són crítiques i retrets
  • No puc ser jo
  • Em falta el respecte o ens ho faltem tots dos
  • Deterioració de la convivència
  • Em sento insatisfet/a en la relació
  • Sensació d'avorriment o rutina
  • Incomoditat davant la presència de l'altre
  • Discussions per gairebé tot o coses concretes
  • Irritació davant els comportaments del company/a
  • Pèrdua de la intimitat sexual de la parella
  • No puc superar la seva infidelitat
  • Desitjo a una altra persona
  • No ens posem d'acord
  • Ja no s'il·lusiona com abans per les coses

Per a què serveix una teràpia de parella?

Una teràpia de parella és un espai en el qual el professional guia a tots dos membres d'aquesta, a identificar aquells aspectes que pot ser idoni corregir per millorar la realitat de la relació. Tracta que cada individualitat es qüestioni, tan expectatives o creences, així com les actuacions i les conseqüències de les mateixes en l'altra part.

Quan una persona assisteixi a una teràpia de parella ha de tenir clar que el psicòleg no és un àrbitre o un jutge, per donar la raó a alguna de les parts, sinó que aquest proposa un espai de reflexió, tant de la conducta pròpia com de les conductes rebudes per l'altra part de la parella.


QUINS OBJECTIUS ES PLANTEGEN AMB EL TRACTAMENT?

El psicòleg clínic és el professional qualificat per dur a terme un tractament específic i eficaç de les dificultats de relació en la parella. Els objectius del tractament se centren a dotar a tots dos membres d'eines i recursos perquè la parella recuperi o millori el seu equilibri emocional, mental i físic.

COM HO FEM?

Aquest tipus d'intervenció va dirigida a examinar en primer lloc quins són els aspectes de la relació que estan desajustats, amb el propòsit de recuperar l'equilibri necessari que asseguri una bona harmonia relacional. Una vegada detectat els problemes que el professional pot detectar, el següent pas és contrastar els aspectes detectats amb els membres de la parella, evidenciant les claus d'allò que no està enfocant-se adequadament, i amb l'objectiu que aquests introdueixin els canvis necessaris per corregir els esmentats desajustaments.

Majoritàriament, la intervenció s'afronta en format parella, podent –previ pacte de les parts i a proposta del professional que ho estimi necessari- tenir espais individuals amb el professional, per poder contrastar de forma més personalitzada les dificultats que com a individus que conformen la parella poden trobar, tant a l'hora d'identificar les problemàtiques com per poder remei a aquestes. Aquests espais individualitzats revestiran de la confidencialitat necessària, per poder aconseguir la màxima proximitat amb el terapeuta.

Solament en casos excepcionals pot ser necessari un tractament farmacològic, encara que aquesta situació pot donar-se solament, en casos en els quals es detecta algun tipus de trastorn, addicció,… que no pugui intervenir-se de forma psicoterapèutica, o bé per complementar aquesta intervenció.


En quins casos no és aconsellable la teràpia de parella?

  • Quan una de les parts ja té decidida la ruptura
  • Quan una de les parts no confia en la pròpia teràpia
  • Si es manté una relació paral·lela i no es comunica al professional, o a l'altra part.

 

Teràpia individual

En alguns casos, bé perquè l'altre membre de la parella no vol participar, bé perquè no es considera necessari que intervingui, pot donar-se el cas de realitzar una intervenció individual en l'àmbit de la parella. Aquest aspecte ho valorarà el professional.

Encara i no sent el més aconsellable en la majoria dels casos, en aquest tipus d'intervencions amb parelles, en algunes circumstàncies pot ser una opció vàlida per donar recursos al membre que sí que desitja assistir.


QUÈ ES GUANYA AMB EL TRACTAMENT?

No solament guanya la parella, si no guanya el mateix individu, ja que en aprendre a pensar, sentir i actuar de manera diferent i positiu, es genera un benestar que es trasllada a tot l'entorn familiar. Els mateixos fills/as, podran aprendre dels seus pares un model relacional més positiu i adequat de comunicar-se, de demostrar el seu afecte, de resolució de conflictes, etc. que sens dubte redundarà en la seva seguretat personal i en la seva autoestima quan siguin adults.


Concerta una primera visita

Truca'ns per concertar cita prèvia 93 176 27 44 | 608 534 532
O bé emplena el següent formulari

Nom

E-mail

Telèfon

El seu missatge

Truca’ns ara, cuidem el teu equilibri emocional i psicològic de forma personalitzada i especialitzada.
Demana'ns cita prèvia
93 176 27 44 | 608 534 532
info@barnapsico.com